dissabte, 25 de febrer de 2017

Qui és qui a Miconia

Miconia hi ha tres amics que comparteixen una mateixa passió, la botànica.


Treballant al delta del Llobregat

Valentí González (1965) és llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona. L’any 1992 va començar la seva activitat naturalista al delta del Llobregat com a membre del Centre per a la Investigació i Salvaguarda dels Espais Naturals (CISEN), on va dirigir nombroses excursions i cursos naturalístics fins a la seva desaparició el 2003. Durant aquest període de temps va desenvolupar diversos estudis en l’àmbit del Delta entre els quals destaquen els referents a les d’orquídies. La seva recerca botànica al delta del Llobregat va culminar el 2016 amb la publicació de la Flora vascular del delta del Llobregat amb Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde. 
L’any 2006, juntament amb Josep Nuet, va crear l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), on dirigeix moltes excursions, cursos i activitats encaminades a conèixer la flora i la vegetació de Catalunya. És autor amb altres membres del CEC de cinc llibres: La vegetació del Pirineu oriental.  Deu aspectes  (2000), Pius Font i Quer, una vida dedicada a la botànica catalana (2006), Flora i vegetació de la bassa de Sanavastre (Cerdanya) (2008), Atles dels arbres de Collserola (2010) i Petit atles de vegetació de Catalunya (2016).
A Miconia, forma part de l'equip editorial.




Anotant les plantes d'un prat del Baell (2015)
Josep Nuet Badia (1946), és botànic, cartògraf i dissenyador gràfic.
S'introduí al món de la botànica a partir de les guies per a conèixer els arbres i els arbustos de Francesc Masclans, que havia promogut el Centre Excursionista de Catalunya.
Professionalment estava dedicat a la il·lustració i a la cartografia, cosa que li permeté il·lustrar obres dels principals botànics catalans, com ara la Flora dels Països Catalans, d'Oriol de Bolòs i Josep Vigo, amb la realització de tots els mapes de les plantes.
Paral·lelament treballa en la recerca botànica amateur i publicà la Flora vascular de la Muntanya dels Mollons, la Flora de Montserrat, amb Josep M. Panareda —que li valgué el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (1993) i el Premi Crítica de Serra d'Or (1994)— i la Flora vascular del Montseny, amb Oriol de Bolòs i Josep M. Panareda. 
També ha estudiat la vegetació del Montseny i la de la muntanya d'Aiats. A més, ha publicat diferents llibres de divulgació per a facilitar l'accés dels principiants al fascinant món de la botànica. 
Amb Valentí González va fundar (2006) i dirigeix l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), per a ensenyar als principiants, a través de la pràctica, el tresor de la botànica catalana.
A Miconia, és l'editor de la revista.



Premsant les plantes en una jornada de recol·lecció.

Àngel M. Romo (1955), és doctor en ciències biològiques, i sobretot un apassionat per l’estudi de la natura. S'introduí en el món de les plantes a partir del mestratge d’Oriol de Bolòs, que li va dirigir la tesi doctoral sobre la flora i la vegetació del Montsec (Prepirineus Catalans), obra que obtingué el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1984.
La seva recerca s’ha centrat principalment en l’exploració i l’estudi de les plantes silvestres de les muntanyes ibèriques i magribines. Aquest interès s’ha orientat a la descripció de la biodiversitat vegetal i de les comunitats vegetals. Ha cercat nous camins en el coneixement de la variabilitat morfològica entre poblacions i espècies, tot aprofundint en l’estudi dels atributs funcionals de les plantes i en esbrinar la seva ecologia. 

Paral·lelament ha treballat en la divulgació botànica i ha publicat vàries obres: Fruits silvestres de la Península Ibèrica; Guia dels arbres de la Península Ibèrica (dues edicions) i Plantes medicinals dels Països Catalans (vuit edicions).
Actualment el seu interès es centra en entendre millor les espècies vegetals, els seus trets funcionals i aprofundir en els mecanismes que en fan possible la seva supervivència. Tot tenint present que la natura no és un objecte d’estudi aliè i estrany a nosaltres, sinó, com a éssers vius, som part d’aquesta natura i amb la comprensió detallada del seu funcionament tindrem eines per a la nostra pervivència futura en el planeta Terra.
Miconia, forma part de l'equip editorial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada