27 de febrer 2017

Publicats els primers articles a Miconia


Hem publicat els primers articles de Miconia. Els podeu consultar i descarregar gratuïtament des de l'enllaç al peu de la notícia. També hem publicat les normes de publicació.
  • Normes de publicació de Miconia, revista botànica catalana independent.
  • Nuet Badia, Josep. La revista Miconia, una eina al servei de la botànica catalana. Miconia, 1: 3-5.
  • González, Valentí & Nuet Badia, Josep. Projecte FitoCAT, 1: Plantes noves per al quadrat UTM DG54, sector del pont de Malafogassa (Osona). Miconia, 1: 9-18.
Accediu al dipòsit d'articles aquí

25 de febrer 2017

Qui és qui a Miconia

Miconia hi ha tres amics que comparteixen una mateixa passió, la botànica.


Treballant al delta del Llobregat

Valentí González (1965) és llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona. L’any 1992 va començar la seva activitat naturalista al delta del Llobregat com a membre del Centre per a la Investigació i Salvaguarda dels Espais Naturals (CISEN), on va dirigir nombroses excursions i cursos naturalístics fins a la seva desaparició el 2003. Durant aquest període de temps va desenvolupar diversos estudis en l’àmbit del Delta entre els quals destaquen els referents a les d’orquídies. La seva recerca botànica al delta del Llobregat va culminar el 2016 amb la publicació de la Flora vascular del delta del Llobregat amb Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde. 
L’any 2006, juntament amb Josep Nuet, va crear l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), on dirigeix moltes excursions, cursos i activitats encaminades a conèixer la flora i la vegetació de Catalunya. És autor amb altres membres del CEC de cinc llibres: La vegetació del Pirineu oriental.  Deu aspectes  (2000), Pius Font i Quer, una vida dedicada a la botànica catalana (2006), Flora i vegetació de la bassa de Sanavastre (Cerdanya) (2008), Atles dels arbres de Collserola (2010) i Petit atles de vegetació de Catalunya (2016).
A Miconia, forma part de l'equip editorial.




Anotant les plantes d'un prat del Baell (2015)
Josep Nuet Badia (1946), és botànic, cartògraf i dissenyador gràfic.
S'introduí al món de la botànica a partir de les guies per a conèixer els arbres i els arbustos de Francesc Masclans, que havia promogut el Centre Excursionista de Catalunya.
Professionalment estava dedicat a la il·lustració i a la cartografia, cosa que li permeté il·lustrar obres dels principals botànics catalans, com ara la Flora dels Països Catalans, d'Oriol de Bolòs i Josep Vigo, amb la realització de tots els mapes de les plantes.
Paral·lelament treballa en la recerca botànica amateur i publicà la Flora vascular de la Muntanya dels Mollons, la Flora de Montserrat, amb Josep M. Panareda —que li valgué el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (1993) i el Premi Crítica de Serra d'Or (1994)— i la Flora vascular del Montseny, amb Oriol de Bolòs i Josep M. Panareda. 
També ha estudiat la vegetació del Montseny i la de la muntanya d'Aiats. A més, ha publicat diferents llibres de divulgació per a facilitar l'accés dels principiants al fascinant món de la botànica. 
Amb Valentí González va fundar (2006) i dirigeix l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), per a ensenyar als principiants, a través de la pràctica, el tresor de la botànica catalana.
A Miconia, és l'editor de la revista.



Premsant les plantes en una jornada de recol·lecció.

Àngel M. Romo (1955), és doctor en ciències biològiques, i sobretot un apassionat per l’estudi de la natura. S'introduí en el món de les plantes a partir del mestratge d’Oriol de Bolòs, que li va dirigir la tesi doctoral sobre la flora i la vegetació del Montsec (Prepirineus Catalans), obra que obtingué el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1984.
La seva recerca s’ha centrat principalment en l’exploració i l’estudi de les plantes silvestres de les muntanyes ibèriques i magribines. Aquest interès s’ha orientat a la descripció de la biodiversitat vegetal i de les comunitats vegetals. Ha cercat nous camins en el coneixement de la variabilitat morfològica entre poblacions i espècies, tot aprofundint en l’estudi dels atributs funcionals de les plantes i en esbrinar la seva ecologia. 

Paral·lelament ha treballat en la divulgació botànica i ha publicat vàries obres: Fruits silvestres de la Península Ibèrica; Guia dels arbres de la Península Ibèrica (dues edicions) i Plantes medicinals dels Països Catalans (vuit edicions).
Actualment el seu interès es centra en entendre millor les espècies vegetals, els seus trets funcionals i aprofundir en els mecanismes que en fan possible la seva supervivència. Tot tenint present que la natura no és un objecte d’estudi aliè i estrany a nosaltres, sinó, com a éssers vius, som part d’aquesta natura i amb la comprensió detallada del seu funcionament tindrem eines per a la nostra pervivència futura en el planeta Terra.
Miconia, forma part de l'equip editorial.

23 de febrer 2017

Neix una revista botànica


Amb el nom de Miconia neix una revista botànica. Una revista que publicarà articles de recerca sobre la ciència de les plantes, en un sentit ampli, però especialment sobre flora i vegetació.
El nom de Miconia, correspon a un gènere botànic dedicat al metge i farmacèutic Francesc Micó (Vic, 1528 – Barcelona, 1592), que va ser el primer botànic català del qual es té coneixement. Les biografies de Francesc Micó són relativament limitades, tanmateix n'hi ha una, força detallada que podeu llegir aquí. És un homenatge a un botànic precursor.


Logotip de la revista

Miconia es defineix com a una revista botànica catalana independent.

Una revista botànica
Una revista que tracta sobre aquesta ciència, en un sentit ampli. La intenció és que serveixi d’eina per a divulgar els treballs prou interessants per al coneixement de la ciències de les plantes, que no tenen cabuda en altres revistes. Està oberta als botànics, tant amateurs com professionals, que fan recerca, sobretot de base.

Una revista catalana
Que tracta de la botànica, especialment de les terres catalanes, i escrita en català. No ens sembla que calgui justificar aquesta característica lingüística, perquè la normalitat no cal justificar-la. En tot cas s’hauria de justificar per què el nostre idioma queda, a la pràctica, exclòs de moltes publicacions científiques fetes a casa nostra per científics del país.
El català és una llengua culte apte per a ser utilitzada en qualsevol disciplina científica, com qualsevol altre llengua moderna.

Una revista independent 
Una revista que no depèn de cap institució acadèmica i que no té, ni accepta, finançament de ningú. Neix de la iniciativa d’un botànic amateur de procurar-se una plataforma de comunicació i obrir-la a les persones que comparteixin aquesta visió i actitud. Està feta amb la intenció de ser útils, de forma totalment altruista.
Com que no depèn de cap institució acadèmica, pot publicar el que cregui que és interessant, al marge d’altres criteris o interessos. 
El seu objectiu no és ser una revista important ni competir amb les altres revistes existents, sinó publicar, en la nostra llengua, la recerca ben feta, —encara que sigui senzilla— que doni a conèixer moltes coses de la nostra botànica que ara no tenen espai en altres fòrums, per a estendre l’afició per la botànica i ajudar a la lliure circulació del coneixement. 

La ciència no té perquè ser avorrida
Per altra banda, cal destacar que la revista Miconia donarà importància a les imatges, especialment les fotografies que poden servir per a il·lustrar els canvis i l’evolució de la vegetació al llarg del temps. Ens esforçarem per a documentar amb detall les imatges per a què siguin útils per aquesta finalitat.
El disseny de la revista, per altra banda ben clàssic, pretén que es llegeixi amb facilitat i que sigui, dintre la seva simplicitat, una publicació ordenada i agradable.